La Granaïna, cançó del meu estiu

Post publicat a Colata el 30 d'agost de 2010:

No sap Pep Gimeno “Botifarra” quin estiu m’ha donat. Ho dic perquè el meu fill menut, ha sigut pujar al cotxe en trajectes per curts que foren i, vinga!, a demanar el seu disc “Si em pose a cantar cançons”. I això no ha quedat així. S’unfla. Amb la seua veueta de dos anys i mig ja canta, segons ell, títols com “La flor de la farina”, “Les fadrines moixentines”, “La d’Alfarrasí” i “La Granaïna de Montaverner”. Els que ja ho coneixeu sabeu que són els primers enregistraments del disc.


Així que, fins i tot, per lluny que fóra de la terra, Montaverner l’he dut a l’oïda, perquè al cor ja està gravada a sang i a foc.

Jo no l’he tocada ni ballada mai, però he estat present als assajos que feia el Grup de Danses, on era una de les peces més importants, i l’emblemàtica del poble junt amb la dansà. Ximo Sanchis tocava el tabalet i jo el clarinet quan calia fer la Dansà del poble. Després la vam enregistrar als Tallers de Música Popular que duia Vicent Torrent des d’aquella Conselleria de Cultura que funcionava.

Tot açò ve perquè, assajàvem la dansà, i després la Granaïna. Encara que jo vaig sentir prou vegades el Tio Palero, quan començàrem amb la Festa de les Danses de la Vall d’Albaida, la part musical la duia Jaime López a la veu, i a les guitarres Ximo Sanchis, Rafa Mompó i Chornet, i d’altres membres del grup (segur que me’n deixe molts), com Carmina la de Fayos, tocaven les postisses.

De la gent del poble malauradament no hi ha de moment enregistrament ni sonor ni audiovisual a Internet, i és una llàstima.

La qüestió és que han passat els anys, i fussant a Internet he vist que hem d’agrair els muntavernins i les muntavernines l’enorme projecció que el cantant xativí li ha donant aquests darrers anys a una música popular de qualitat com la que dic. Gràcies, Pep, per difondre les nostres cançons i, en particular la Granaïna.

Mireu el que afirma Pep Gimeno al seu web, abans de transcriure la lletra que canta en la seua versió:

“L 'escoltàrem i vérem ballar-la al grup de danses de Montaverner, per primera vegada, a la Ronda de la Mare de Déu de València fa quasi 30 anys i després a Carlet als anys 90.


Recordem al tio Palero
cantant-nos la granaïna.
La que es ballava a la plaça
i la festa es feia aixina.


I a les xiques del meu poble
les tinc gran admiració.
Al ballar la granaïna
puntegen be de taló.


La despedida vos done,
la granaïna s'acaba.
I sempre que algú la cante
hi haja qui vullga ballar-la. “

De Botifarra podreu trobar versions cantades a multitud de llocs: Barcelona, Xàtiva...

D’altres versions, amb algunes estrofes canviades, però cantades amb molt de mèrit, que he trobat a la xarxa són les de Lola Tortosa al Bassot de Burjassot, i les de Dances el Tossal, de Llíria.

Hi ha una ressenya del disc en què el mític grup floclòric Alimara l’ha inclosa, al disc commemoratiu dels seus 30 anys.

També els Xirimiters i Tabaleters de la Llosa de Ranes donen notícia de les Albaes que van celebrar a l’octubre de 2009 a Montaverner, i on van retre un senzill i sentit homenatge al Tio Palero.

Fins i tot hi ha una pàgina web occitana, Lo blòg deu Joan, que se’n va ressò d’una actuació de Botifarra a aquelles terres germanes.

Per a quan homenatgem la Granaïna com cal?

“La despedida vos done,
la granaïna s'acaba.
I sempre que algú la cante
hi haja qui vullga ballar-la. “