Fa anys, quan escoltàvem aquell mític programa de ràdio “De dalt a baix”, conduït per l’inoblidable Toni Mestre, vam anar acostumant l’oïda a sentir el valencià per les ones hertzianes.
D’aquelles emissions, a banda de la meua dèria per la ràdio m’han quedat uns quants records entranyables: el llibre “Les nostres barraques”, que em va tocar en un sorteig, i molt d’amor per unes terres germanes: les Illes Balears i, més concretament, Eivissa. I tota la culpa la van tindre els xicots del grup Uc, que m’inocularen el verí de les cançons nostrades. Fa uns anys, per primera vegada, els vaig poder escoltar en directe en versió simfònica a la Ciutat d’Eivissa. Els immortals temes dels seus elapés (ara ja estan en CD!) “Cançons d'Eivissa” i “En aquesta illa tan pobra” encara m’acaronen i em colpeixen.
Quin orgasme! (estem en horari infantil?)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada