Són bona gent, els conec.
La música del Lipdub pertany a Ets Bergants, i el tema de fons és "Rock'n roll de fora vila", que va ser elegit per a la campanya "Mallorca m'agrada", organitzada per l'Obra Cultural Balear.
A gaudir-lo:
dimarts, 19 de juliol del 2011
Gent d'Ariany, as Pla de Mallorca
Són bona gent, els conec.
La música del Lipdub pertany a Ets Bergants, i el tema de fons és "Rock'n roll de fora vila", que va ser elegit per a la campanya "Mallorca m'agrada", organitzada per l'Obra Cultural Balear.
A gaudir-lo:
dijous, 14 de juliol del 2011
dijous, 12 de maig del 2011
Carles Pastor: Que sempre torna
Llàstima de país amb líders mentiders,
amb fanàtics botxins que dominen les trones,
que ignoren els seus savis o els volen fer callar...
Així comença una de les cançons amb què ens va delitar el nostre cantautor Carles Pastor el passat divendres en la presentació de la candidatura de Compromís X Montaverner. La lletra pertany al poema "Que sempre torna", del poemari "Solatge", escrit per Jaume Pérez Montaner.
L'altre tema va ser "El poble perdut", que li'l podeu escoltar al Myspace.
I mireu quina portada més impressionant, perquè n'hi ha versions multicolors i cada CD d'Els ulls de Bob és únic:
dijous, 3 de març del 2011
dimecres, 9 de febrer del 2011
Xus Garcia presenta el seu disc "Calle Diversidad" a València
L'amic Xus Garcia presenta a València el seu disc "Calle Diversidad". Ho farà a El Setentaysiete, Avgda de la Plata, 77, baix esquerra, amb els músics Álvaro Ferri i Emili Oltra. Això serà dijous 10 de febrer a les 23:00 i divendres a les 0:30 h.
En moments recents tan dolorosos per a ell, amb el traspàs de son pare, el dur al directe un disc amb temes que li han comportat tant d'esforç és un bon al·licient.
Si la seua música eloqüent ens duu a la Nova Trova Cubana, no perdeu de vista les lletres sentides de Rosa M. Martínez.
Què voleu que us diga, a mi, en escoltar el tema central que dóna nom al CD, aqueixa "Calle Diversidad" m'obri els ulls al nostre Carrer Molí.
Ànims i molta merda!
Podeu sentir alguns dels seus temes al Myspace.
Ah, per cert! li podeu comprar un exemplar a l'autor, i a molt bon preu.
dijous, 3 de febrer del 2011
La Granaïna, cançó del meu estiu
Post publicat a Colata el 30 d'agost de 2010:
%20Bio.jpg)
No sap Pep Gimeno “Botifarra” quin estiu m’ha donat. Ho dic perquè el meu fill menut, ha sigut pujar al cotxe en trajectes per curts que foren i, vinga!, a demanar el seu disc “Si em pose a cantar cançons”. I això no ha quedat així. S’unfla. Amb la seua veueta de dos anys i mig ja canta, segons ell, títols com “La flor de la farina”, “Les fadrines moixentines”, “La d’Alfarrasí” i “La Granaïna de Montaverner”. Els que ja ho coneixeu sabeu que són els primers enregistraments del disc.
Així que, fins i tot, per lluny que fóra de la terra, Montaverner l’he dut a l’oïda, perquè al cor ja està gravada a sang i a foc.
Jo no l’he tocada ni ballada mai, però he estat present als assajos que feia el Grup de Danses, on era una de les peces més importants, i l’emblemàtica del poble junt amb la dansà. Ximo Sanchis tocava el tabalet i jo el clarinet quan calia fer la Dansà del poble. Després la vam enregistrar als Tallers de Música Popular que duia Vicent Torrent des d’aquella Conselleria de Cultura que funcionava.
Tot açò ve perquè, assajàvem la dansà, i després la Granaïna. Encara que jo vaig sentir prou vegades el Tio Palero, quan començàrem amb la Festa de les Danses de la Vall d’Albaida, la part musical la duia Jaime López a la veu, i a les guitarres Ximo Sanchis, Rafa Mompó i Chornet, i d’altres membres del grup (segur que me’n deixe molts), com Carmina la de Fayos, tocaven les postisses.
De la gent del poble malauradament no hi ha de moment enregistrament ni sonor ni audiovisual a Internet, i és una llàstima.
La qüestió és que han passat els anys, i fussant a Internet he vist que hem d’agrair els muntavernins i les muntavernines l’enorme projecció que el cantant xativí li ha donant aquests darrers anys a una música popular de qualitat com la que dic. Gràcies, Pep, per difondre les nostres cançons i, en particular la Granaïna.
Mireu el que afirma Pep Gimeno al seu web, abans de transcriure la lletra que canta en la seua versió:
“L 'escoltàrem i vérem ballar-la al grup de danses de Montaverner, per primera vegada, a la Ronda de la Mare de Déu de València fa quasi 30 anys i després a Carlet als anys 90.
Recordem al tio Palero
cantant-nos la granaïna.
La que es ballava a la plaça
i la festa es feia aixina.
I a les xiques del meu poble
les tinc gran admiració.
Al ballar la granaïna
puntegen be de taló.
La despedida vos done,
la granaïna s'acaba.
I sempre que algú la cante
hi haja qui vullga ballar-la. “
De Botifarra podreu trobar versions cantades a multitud de llocs: Barcelona, Xàtiva...
D’altres versions, amb algunes estrofes canviades, però cantades amb molt de mèrit, que he trobat a la xarxa són les de Lola Tortosa al Bassot de Burjassot, i les de Dances el Tossal, de Llíria.
Hi ha una ressenya del disc en què el mític grup floclòric Alimara l’ha inclosa, al disc commemoratiu dels seus 30 anys.
També els Xirimiters i Tabaleters de la Llosa de Ranes donen notícia de les Albaes que van celebrar a l’octubre de 2009 a Montaverner, i on van retre un senzill i sentit homenatge al Tio Palero.
Fins i tot hi ha una pàgina web occitana, Lo blòg deu Joan, que se’n va ressò d’una actuació de Botifarra a aquelles terres germanes.
Per a quan homenatgem la Granaïna com cal?
“La despedida vos done,
la granaïna s'acaba.
I sempre que algú la cante
hi haja qui vullga ballar-la. “
Així que, fins i tot, per lluny que fóra de la terra, Montaverner l’he dut a l’oïda, perquè al cor ja està gravada a sang i a foc.
Jo no l’he tocada ni ballada mai, però he estat present als assajos que feia el Grup de Danses, on era una de les peces més importants, i l’emblemàtica del poble junt amb la dansà. Ximo Sanchis tocava el tabalet i jo el clarinet quan calia fer la Dansà del poble. Després la vam enregistrar als Tallers de Música Popular que duia Vicent Torrent des d’aquella Conselleria de Cultura que funcionava.
Tot açò ve perquè, assajàvem la dansà, i després la Granaïna. Encara que jo vaig sentir prou vegades el Tio Palero, quan començàrem amb la Festa de les Danses de la Vall d’Albaida, la part musical la duia Jaime López a la veu, i a les guitarres Ximo Sanchis, Rafa Mompó i Chornet, i d’altres membres del grup (segur que me’n deixe molts), com Carmina la de Fayos, tocaven les postisses.
De la gent del poble malauradament no hi ha de moment enregistrament ni sonor ni audiovisual a Internet, i és una llàstima.
La qüestió és que han passat els anys, i fussant a Internet he vist que hem d’agrair els muntavernins i les muntavernines l’enorme projecció que el cantant xativí li ha donant aquests darrers anys a una música popular de qualitat com la que dic. Gràcies, Pep, per difondre les nostres cançons i, en particular la Granaïna.
Mireu el que afirma Pep Gimeno al seu web, abans de transcriure la lletra que canta en la seua versió:
“L 'escoltàrem i vérem ballar-la al grup de danses de Montaverner, per primera vegada, a la Ronda de la Mare de Déu de València fa quasi 30 anys i després a Carlet als anys 90.
Recordem al tio Palero
cantant-nos la granaïna.
La que es ballava a la plaça
i la festa es feia aixina.
I a les xiques del meu poble
les tinc gran admiració.
Al ballar la granaïna
puntegen be de taló.
La despedida vos done,
la granaïna s'acaba.
I sempre que algú la cante
hi haja qui vullga ballar-la. “
De Botifarra podreu trobar versions cantades a multitud de llocs: Barcelona, Xàtiva...
D’altres versions, amb algunes estrofes canviades, però cantades amb molt de mèrit, que he trobat a la xarxa són les de Lola Tortosa al Bassot de Burjassot, i les de Dances el Tossal, de Llíria.
Hi ha una ressenya del disc en què el mític grup floclòric Alimara l’ha inclosa, al disc commemoratiu dels seus 30 anys.
També els Xirimiters i Tabaleters de la Llosa de Ranes donen notícia de les Albaes que van celebrar a l’octubre de 2009 a Montaverner, i on van retre un senzill i sentit homenatge al Tio Palero.
Fins i tot hi ha una pàgina web occitana, Lo blòg deu Joan, que se’n va ressò d’una actuació de Botifarra a aquelles terres germanes.
Per a quan homenatgem la Granaïna com cal?
“La despedida vos done,
la granaïna s'acaba.
I sempre que algú la cante
hi haja qui vullga ballar-la. “
Alfarrasí escalfa motors per a la Trobada d'escoles en Valencià d'enguany
Publicat a Colata el 10 de febrer de 2010:
Ja sabem de l'interés amb què els alfarrasiners i alfarrasineres estan preparant la celebració de la XXIII Trobada d'Escoles en Valencià de la Vall d'Albaida.
Encara que sóc del poble del costat, etern i inseparable rival, també tinc arrels que vénen d'Alfarrasí, un secret que naix al Raconet. Si algun dia ens veiem, ja us ho contaré. Per això també m'alegra que facen enguany la festa de la llengua a la Vall.
I ens acaba d'aplegar una d'aqueixes primícies que ens fan obrir boca. Es tracta de la Cançó, que davall del títol "Hola Solet! Hola Lluneta!" conjunta ben bé la música, composta per Loreto Belda, i la lletra de la mà de l'amic Sergi Gómez i Soler. Enhorabona, artistes!
Aci us transcric la lletra:
HOLA SOLET! HOLA LLUNETA!
Música de Loreto Belda
Lletra de Sergi Gómez i Soler
Hola Solet! Hola Lluneta!
Què tal, estrelletes del cel?
Benvinguts a la Vall d’Albaida,
hui fem tots la festa al carrer!
Som els xiquets i les xiquetes
de la Vall més blanca que hi ha.
Parlem com parlen les muntanyes,
pobles i rius, fonts i bancals.
I anem creixent volent la terra,
i confiant en el demà.
Hola Solet! Hola Lluneta!
Què tal, estrelletes del cel?
Benvinguts, a la Vall d’Albaida
hui fem tots la festa al carrer!
Per festejar la nostra llengua
fem la Trobada i fuig el fred!
L’any deu Alfarrasí ens abraça,
al mig la Vall fa de coret!
És el poble on la Primavera
la du volant un angelet!
Hola Solet! Hola Lluneta!
Què tal, estrelletes del cel?
Benvinguts, a la Vall d’Albaida
hui fem tots la festa al carrer!
Els Pastorets ja omplin la bóta
i els dansadors ben divertits!
Sonen els tabals i dolçaines,
les nostres bandes van venint.
Que revoltegen les campanes!
Hui fa gran festa Alfarrasí!
Hola, estimada Vall d’Albaida,
gràcies per retrobar-te ací.
Hui des de la Venta a l’Ermita
esclata en festa Alfarrasí,
que sí!
Ja sabem de l'interés amb què els alfarrasiners i alfarrasineres estan preparant la celebració de la XXIII Trobada d'Escoles en Valencià de la Vall d'Albaida.
Encara que sóc del poble del costat, etern i inseparable rival, també tinc arrels que vénen d'Alfarrasí, un secret que naix al Raconet. Si algun dia ens veiem, ja us ho contaré. Per això també m'alegra que facen enguany la festa de la llengua a la Vall.
I ens acaba d'aplegar una d'aqueixes primícies que ens fan obrir boca. Es tracta de la Cançó, que davall del títol "Hola Solet! Hola Lluneta!" conjunta ben bé la música, composta per Loreto Belda, i la lletra de la mà de l'amic Sergi Gómez i Soler. Enhorabona, artistes!
Aci us transcric la lletra:
HOLA SOLET! HOLA LLUNETA!
Música de Loreto Belda
Lletra de Sergi Gómez i Soler
Hola Solet! Hola Lluneta!
Què tal, estrelletes del cel?
Benvinguts a la Vall d’Albaida,
hui fem tots la festa al carrer!
Som els xiquets i les xiquetes
de la Vall més blanca que hi ha.
Parlem com parlen les muntanyes,
pobles i rius, fonts i bancals.
I anem creixent volent la terra,
i confiant en el demà.
Hola Solet! Hola Lluneta!
Què tal, estrelletes del cel?
Benvinguts, a la Vall d’Albaida
hui fem tots la festa al carrer!
Per festejar la nostra llengua
fem la Trobada i fuig el fred!
L’any deu Alfarrasí ens abraça,
al mig la Vall fa de coret!
És el poble on la Primavera
la du volant un angelet!
Hola Solet! Hola Lluneta!
Què tal, estrelletes del cel?
Benvinguts, a la Vall d’Albaida
hui fem tots la festa al carrer!
Els Pastorets ja omplin la bóta
i els dansadors ben divertits!
Sonen els tabals i dolçaines,
les nostres bandes van venint.
Que revoltegen les campanes!
Hui fa gran festa Alfarrasí!
Hola, estimada Vall d’Albaida,
gràcies per retrobar-te ací.
Hui des de la Venta a l’Ermita
esclata en festa Alfarrasí,
que sí!
'El Rei Lleó' muntaverní, a Canal 9
Publicat el 27 de setembre de 2009:
Sorprenentment Canal 9 ha tret als seus informatius Montaverner, i per un motiu positiu, que ja és d’agrair: la funció que, organitzada des del Col•legi Públic Dr. Esplugues, ha aconseguit reunir xiquets i pares i mares al voltant d’“El Rei Lleó”. Els quasi dos minuts de notícia van aparéixer a la secció ‘La Revista’ d’aquest dissabte 26 de setembre, en l’informatiu de migdia.
Un poc farts del seu seguit de banalitats i de tant de mort i degollat, mai no ens esperàvem que ompliren amb una cosa de profit tant de temps com ara tenen, especialment des que no li’n dediquen gens a casos Gürtel i adjacents
Sorprenentment Canal 9 ha tret als seus informatius Montaverner, i per un motiu positiu, que ja és d’agrair: la funció que, organitzada des del Col•legi Públic Dr. Esplugues, ha aconseguit reunir xiquets i pares i mares al voltant d’“El Rei Lleó”. Els quasi dos minuts de notícia van aparéixer a la secció ‘La Revista’ d’aquest dissabte 26 de setembre, en l’informatiu de migdia.
Un poc farts del seu seguit de banalitats i de tant de mort i degollat, mai no ens esperàvem que ompliren amb una cosa de profit tant de temps com ara tenen, especialment des que no li’n dediquen gens a casos Gürtel i adjacents
Pacha Mama: gràcies, Xus
Publicat a Colata el 2 d'abril de 2009:
Xus Garcia, l'inefable Xus, Cor d'Ànima Negra, i també de Pacha Mama, ens ha volgut donar una primícia. I li estic molt agraït per la deferència.
Tot aprofitant que aquest divendres actuen en Otos a les Nits Temàtiques de Ca les Senyoretes que organitza amb Vilaweb Ontinyent, m'ha passat la lletra d'una de les seues cançons, la que dedica a la memòria de la seua volguda mare.
Compartim-la:
NO TENIA CAP RENCOR
Filla d’un republicà de cor i escola
un ferroviari de la Panderola
llibertari milicià d’aquella guerra
fou afusellat i soterrat baix terra
Nascuda en bessonada i gran mancança
d’una mare de lloguer amamantada
i un internament com a única esperança
a l’hospici Sant Josep de la Muntanya...
No tenia cap rancor, sols tendresa i un gran cor
malgrat tota una infantesa de calbots i molta por
un període de pobresa, d’incultura i de foscor
aquelles memòries de la coentor,...i mai no tingué una mena de rancor
...
El rostre més obscur dels anys quaranta
carestia i més fam que aquell Carpanta
i per un padrastre no mol ben tractada
submissió i agraïment a la vegada
Els records que guardaves a la pallissa
que em tragueres de l’oblit i la "polilla"
per una sendeta amb marge de bardissa
quan em duies a l’escola de Casilda
No tenia cap rancor, sols tendresa i un gran cor
malgrat tota una infantesa de calbots i molta por
un període de pobresa, d’incultura i de foscor
aquelles memòries de la coentor,...i mai no tingué una mena de rancor
Gràcies, Xus.
I ja sabeu on podeu escoltar-los.
Xus Garcia, l'inefable Xus, Cor d'Ànima Negra, i també de Pacha Mama, ens ha volgut donar una primícia. I li estic molt agraït per la deferència.
Tot aprofitant que aquest divendres actuen en Otos a les Nits Temàtiques de Ca les Senyoretes que organitza amb Vilaweb Ontinyent, m'ha passat la lletra d'una de les seues cançons, la que dedica a la memòria de la seua volguda mare.
Compartim-la:
NO TENIA CAP RENCOR
Filla d’un republicà de cor i escola
un ferroviari de la Panderola
llibertari milicià d’aquella guerra
fou afusellat i soterrat baix terra
Nascuda en bessonada i gran mancança
d’una mare de lloguer amamantada
i un internament com a única esperança
a l’hospici Sant Josep de la Muntanya...
No tenia cap rancor, sols tendresa i un gran cor
malgrat tota una infantesa de calbots i molta por
un període de pobresa, d’incultura i de foscor
aquelles memòries de la coentor,...i mai no tingué una mena de rancor
...
El rostre més obscur dels anys quaranta
carestia i més fam que aquell Carpanta
i per un padrastre no mol ben tractada
submissió i agraïment a la vegada
Els records que guardaves a la pallissa
que em tragueres de l’oblit i la "polilla"
per una sendeta amb marge de bardissa
quan em duies a l’escola de Casilda
No tenia cap rancor, sols tendresa i un gran cor
malgrat tota una infantesa de calbots i molta por
un període de pobresa, d’incultura i de foscor
aquelles memòries de la coentor,...i mai no tingué una mena de rancor
Gràcies, Xus.
I ja sabeu on podeu escoltar-los.
dimarts, 1 de febrer del 2011
Cançó del cantant cansat
Al post del 28 de març de 2009, recupere aquella “Cançó del cantant cansat que cantava cantates i li van trencar el cànter d’una cantalada”, que va musicar el meu homònim.
I aplega Sota de Bastos
Des del post del 21 de març de 2009, ja podeu escoltar i seguir Sota de Bastos a la pàgina que han creat a Myspace: http://www.myspace.com/skasotadebastos
Ovidi, sempre l'Ovidi
El 17 de març de 2009, a Colata vaig publicar "Un particular túnel del temps", on parle de la veu de l’Ovidi Motllor, de la seua esgarrada versió del “Coral romput” que l'insigne Vicent Andrés Estellés ens va llegar. Uns versos crus, durs, feréstecs,... humans. On la solitud, l’amor, el sexe i la mort, presents a l’escala, ameren les vides dels seus habitants.
Uc, des d'Eivissa
Colata, dimecres 4 de març de 2009:
Fa anys, quan escoltàvem aquell mític programa de ràdio “De dalt a baix”, conduït per l’inoblidable Toni Mestre, vam anar acostumant l’oïda a sentir el valencià per les ones hertzianes.
D’aquelles emissions, a banda de la meua dèria per la ràdio m’han quedat uns quants records entranyables: el llibre “Les nostres barraques”, que em va tocar en un sorteig, i molt d’amor per unes terres germanes: les Illes Balears i, més concretament, Eivissa. I tota la culpa la van tindre els xicots del grup Uc, que m’inocularen el verí de les cançons nostrades. Fa uns anys, per primera vegada, els vaig poder escoltar en directe en versió simfònica a la Ciutat d’Eivissa. Els immortals temes dels seus elapés (ara ja estan en CD!) “Cançons d'Eivissa” i “En aquesta illa tan pobra” encara m’acaronen i em colpeixen.
Quin orgasme! (estem en horari infantil?)
Fa anys, quan escoltàvem aquell mític programa de ràdio “De dalt a baix”, conduït per l’inoblidable Toni Mestre, vam anar acostumant l’oïda a sentir el valencià per les ones hertzianes.
D’aquelles emissions, a banda de la meua dèria per la ràdio m’han quedat uns quants records entranyables: el llibre “Les nostres barraques”, que em va tocar en un sorteig, i molt d’amor per unes terres germanes: les Illes Balears i, més concretament, Eivissa. I tota la culpa la van tindre els xicots del grup Uc, que m’inocularen el verí de les cançons nostrades. Fa uns anys, per primera vegada, els vaig poder escoltar en directe en versió simfònica a la Ciutat d’Eivissa. Els immortals temes dels seus elapés (ara ja estan en CD!) “Cançons d'Eivissa” i “En aquesta illa tan pobra” encara m’acaronen i em colpeixen.
Quin orgasme! (estem en horari infantil?)
"La bicyclette" d'Yves Montand
Tot parlant de la pel·lícula "Ensemble, c'est tout" (Colata, 9 de desembre de 2007),Paulette apareix a la lletra de “La bicyclette”, en veu d’Yves Montand.
El codi d'inserció original era aquest:
I si no el podeu veure i escoltar, ací en teniu un altre vàlid:
El codi d'inserció original era aquest:
I si no el podeu veure i escoltar, ací en teniu un altre vàlid:
...video dels Boniquets a l'entrada de 2007
Un vídeo dels Boniquets a l'entrada de moros i cristians de Montaverner de 2007. Publicat al post ...i ara festes de Montaverner (Colata, 30 d'agost de 2007)
dilluns, 31 de gener del 2011
La música de la nostra vida
Com que al llarg d'aquests anys, d'una manera totalment asistemàtica i al·leatòria, he anat penjant alguns temes musicals, mitjançant consoles de música o vídeos musicals, he pensat que caldria traure'ls de la pàgina principal de Colata i dedicar-li un subbloc a part.
Només hi haurà la música que he penjat i que m'agrada. No hi està tota, però anirem afegint-ne.
No sé si compartiu els mateixos gustos que jo, però sí que us demanaria que escoltàreu els temes que propose almenys una vegada.
Per a mi no deixa de tindre un cert valor sentimental, perquè alguns d'ells formen part de la música de la meua vida. Espere que també passe a formar part de la vostra.
Obriu els pàmpols i els cors.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)